Tensioactiu
Un tensioactiu és una molècula amb una part afí a l'aigua i una altra afí al greix que redueix la tensió superficial i permet mullar, emulsionar i dispersar la brutícia.
És el component bàsic de gairebé tots els detergents. En aigua, les seves molècules es concentren a les superfícies i les interfases: redueixen la tensió superficial, de manera que l'aigua mulla millor; s'adsorbeixen sobre la brutícia greixosa i la desprenen; i, per sobre d'una certa concentració (la concentració micel·lar crítica), formen micel·les que mantenen el greix emulsionat fins a l'esbandida. També influeixen en l'escuma.
Es classifiquen segons la càrrega de la seva part hidròfila en dissolució:
- Aniònics: càrrega negativa (sulfonats, sulfats, sabons). Bona detergència i escuma; sensibles a la duresa de l'aigua.
- No iònics: sense càrrega (alcohols grassos etoxilats). Poc afectats per la duresa i, sovint, de baixa escuma.
- Catiònics: càrrega positiva, com els compostos d'amoni quaternari. S'utilitzen com a suavitzants i, alguns, com a desinfectants. Es neutralitzen amb els aniònics.
- Amfòters: la seva càrrega depèn del pH. Solen acompanyar els aniònics per millorar l'escuma i la suavitat.
Exemples de productes d'Instaquim amb tensioactius catiònics i amfòters, segons la seva fitxa tècnica:
- Suau (pH 2,5; 5–10 g/kg de roba seca): suavitzant per a l'última esbandida; tensioactius catiònics.
- Brillnet (pH 9,5; 20–40 g/l): netejador de superfícies amb tensioactius aniònics 5–15 % i amfòters; s'esbandeix amb aigua.