Inici · Glossari tècnic de neteja professional · Tensioactiu aniònic

Tensioactiu aniònic

Els tensioactius aniònics són molècules tensioactives amb càrrega negativa que, en dissolució aquosa, es disocien en un anió (part activa amb propietats detergents) i un catió (normalment sodi o potassi). Es tracta de compostos amfifilics que contenen una cua lipòfila (afí als olis) i una capçalera hidròfila (afí a l'aigua), la qual presenta en aquest cas una càrrega negativa. Aquesta estructura dual els permet actuar com a agents humectants, emulsionants i desmuntadors de matèria grassa, essent els tensioactius més utilitzats en la formulació de productes de neteja industrial a nivell mundial.

En el sector de la bugaderia industrial, els tensioactius aniònics són fonamentals per eliminar sòls greixosos i residus proteics dels teixits. La seva capacitat de reduir la tensió superficial de l'aigua permet que els detergents arribin fins a les fibres més profundes, alliberant partícules de pols i grassa. En bugaderies de gran volum, com les instal·lacions hospitalàries o hotels de cinc estrelles, aquests compostos garanteixen resultats homogenis en peces de roba delicada sense necessitat de temperatures excessivament altes.

A la industria alimentària i HORECA, els tensioactius aniònics són ingredients clau en desengrassants professionals per a cuines, xemeneies i superfícies de treball. La seva eficàcia per trencar emulsions lipídiques complexes els fa ideals per eliminar greixos cuits i residus proteics sense danyar els equips d'acer inoxidable. Instaquim ofereix desgreixants per a aquests entorns, conformes a la normativa REACH.

En el sector ramader i veterinari, aquests tensioactius intervenen en detergents per a neteja d'instal·lacions, contribuint a eliminar biofilm i matèria orgànica en corrals i equips de munyida. Són compatibles amb el clor actiu, però no amb els amonis quaternaris (catiònics), amb els quals precipiten.

Característiques principals:

La selecció del tensioactiu aniònic adequat depèn del tipus de sòl, duresa de l'aigua, temperatura de tractament i normativa ambiental aplicable (Ecolabel, criteris de disseny ecològic).

← Tornar al glossari