Tensió superficial i mullabilitat
La tensió superficial és la força que fa que un líquid tendeixi a reduir la seva superfície; la mullabilitat és la seva capacitat per estendre's sobre un sòlid.
Les molècules de l'interior d'un líquid estan envoltades d'altres que les atreuen en totes direccions; les de la superfície, no, i aquesta diferència genera una tensió que tendeix a minimitzar l'àrea. L'aigua té una tensió superficial alta (uns 72 mN/m a 20 °C), per la qual cosa sobre moltes superfícies forma gotes en lloc d'estendre's. La mullabilitat es mesura amb l'angle de contacte entre la gota i el sòlid: com més petit és l'angle, millor mulla el líquid. Depèn tant del líquid com de la superfície; les superfícies greixoses o plàstiques es mullen pitjor que el vidre o el metall nets.
Els tensioactius es concentren a la superfície de l'aigua i en redueixen la tensió superficial. Així la solució s'estén millor, penetra en porus i juntes, arriba a la interfase entre la brutícia i el suport i facilita que la brutícia es desprengui i s'emulsioni. El mateix principi explica els additius d'esbandida en rentaplats: en baixar la tensió superficial, l'aigua escorre en una pel·lícula fina en lloc de quedar en gotes que, en assecar-se, deixen marques.
Productes d'Instaquim la fitxa tècnica dels quals es refereix a la humectació o a l'assecatge:
- Padex (pH 7,0; 1–5 g/kg de roba): mescla de tensioactius aniònics i no iònics amb «gran poder humectant i emulsionant» per al mullat de teixits molt bruts; reforça l'acció del detergent.
- Prein (pH 1 %: 11,8; 10–20 g/kg de roba seca): detergent de prerentat amb «gran poder humectant, saponificant i segrestant», en aigües de fins a 20 ºHF.
- Deterdry (pH 2,0; 0,1–1 g/l a 65–80 °C): additiu d'última esbandida en rentaplats amb agents assecants; tensioactius no iònics 5–15 %.