Duresa de l'aigua
Concentració de calci i magnesi dissolts a l'aigua; s'expressa en mg/l de CaCO₃ o en graus francesos (ºHF), alemanys (ºdH) o anglesos (ºe).
La duresa prové dels minerals que l'aigua dissol al seu pas pel terreny, per la qual cosa varia molt d'una zona a una altra. Les equivalències més usades són: 1 ºHF = 10 mg/l de CaCO₃; 1 ºdH ≈ 1,78 ºHF; 1 ºe ≈ 1,43 ºHF. Es mesura amb tires reactives, amb kits de valoració per gotes o al laboratori, per valoració amb EDTA (ISO 6059).
En neteja, la duresa té dos efectes. D'una banda, el calci i el magnesi reaccionen amb part dels tensioactius i en redueixen l'eficàcia, per la qual cosa cal més producte. De l'altra, en escalfar-se l'aigua precipiten com a carbonat càlcic i formen calç en resistències, canonades, màquines, vaixella i cristalleria. Es controla de tres maneres: amb un descalcificador o amb osmosi inversa abans de l'equip, amb detergents que porten segrestants en quantitat suficient per a la duresa de la zona i, quan la calç ja s'ha format, amb desincrustants àcids. Per això les fitxes dels detergents per a màquina indiquen fins a quina duresa es poden fer servir.
Detergents d'Instaquim per a rentavaixelles amb duresa màxima indicada a la seva fitxa tècnica (dosi d'1-5 g/l, excepte Supersol, de 2-5 g/l, a 55-60 ºC):
- Deternet (pH 1 %: 12,5): aigües toves, fins a 20 ºHF.
- Deterdur (pH 1 %: 12,5): fins a 40 ºHF.
- Supersol (granulat clorat, pH 1 %: 11,5): fins a 45 ºHF.
- Deterplus (pH 1 %: 12,5): aigües molt dures, fins a 65 ºHF.
En rentat de roba, Duron (pH 1 %: 11,5; 10-12 g per kg de roba seca) es pot fer servir en aigües de fins a 60 ºHF, segons la seva fitxa.
← Tornar al glossari