Inici · Glossari tècnic de neteja professional · Tensioactiu no iònic

Tensioactiu no iònic

Definició: Els tensioactius no iònics són molècules amfifíliques que no posseeixen càrrega elèctrica en la seva estructura molecular. Aquests compostos químics contenen una part hidròfoba (repel·lent a l'aigua) normalment constituïda per una cadena hidrocarbonada, i una part hidròfila (atraïda per l'aigua) formada per grups èter o alcohòlic, típicament polioxietilens (POE). La seva capacitat de reducció de tensió superficial sense generar ionització els fa especialment versàtils en formulacions de productes de neteja professional.

Els tensioactius no iònics són ampliament emprats en la industria perquè ofereixen un comportament estable en un ampli rang de pH i salinitat, a diferència dels tensioactius iònics. Aquesta característica els fa ideals per a productes de neteja que requereixen compatibilitat amb altres ingredients actius. Segons el Reglament (CE) 648/2004 de detergents, els tensioactius no iònics utilitzats en productes de neteja professional han de complir estrictes criteris de biodegradabilitat.

Aplicacions pràctiques per sector:

Avantatges tècnics: Baixa sensibilitat a duresa de l'aigua, excel·lent compatibilitat amb enzims i blanquejants òptics, molta estabilitat tèrmica i excel·lent poder humectant. Presenten baixa toxicitat aquàtica comparada amb alguns tensioactius iònics, facilitant el compliment de normatives ambientals.

← Tornar al glossari