Quelant / agent quelant
Un quelant (o agent quelant) és una substància que s'uneix a ions metàl·lics —el calci i el magnesi de l'aigua dura, o el ferro— i els manté «atrapats» en dissolució perquè no reaccionin. En neteja evita que la calç precipiti i que la duresa de l'aigua resti eficàcia al detergent. Exemples habituals: EDTA, citrat i polifosfats.
La paraula ve del grec chele (pinça): la molècula s'uneix a l'ió metàl·lic per diversos punts alhora i forma un complex estable i soluble. A la pràctica es parla també de segrestants, terme que inclou compostos que mantenen els ions en dissolució encara que no formin un quelat en sentit estricte. A més de l'EDTA, el citrat i els polifosfats, en els detergents s'utilitzen fosfonats, gluconats i altres àcids aminocarboxílics com el MGDA o el GLDA.
En neteja compleixen diverses funcions: eviten que el calci i el magnesi reaccionin amb els tensioactius, impedeixen que la calç precipiti a la vaixella, la roba i les màquines, i retenen el ferro que pot fer groguejar els teixits. La seva necessitat depèn de la duresa de l'aigua, per la qual cosa convé conèixer-la abans de triar el producte i la dosi (vegeu duresa de l'aigua). Un quelant no elimina per si sol les incrustacions ja formades; per a això s'utilitzen desincrustants àcids.
Productes d'Instaquim amb segrestants, segons la seva fitxa tècnica:
- S Fe (pH 1 %: 10,5; 2–4 g/kg com a additiu): additiu per a l'aigua de rentat que forma complexos amb els ions de ferro, per a aigües ferruginoses; conté EDTA i les seves sals 5–15 %.
- Duron (pH 1 %: 11,5; 10–12 g/kg de roba seca): detergent de tensioactius i segrestants per a llenceria i estovalles en aigües de fins a 60 ºHF; conté fosfats 15–30 %.
- Deterdur (pH 1 %: 12,5; 1–5 g/l a 55–60 °C): rentaplats d'àlcalis i segrestants per a aigües de fins a 40 ºHF, que evita incrustacions a la vaixella i a la màquina; conté fosfonats; no apte per a alumini.