Sanititzant vs. desinfectant
«Sanititzant» és un terme procedent de l'anglès sanitizer que no té definició legal a la UE; aquí, el que compta és si el producte és un desinfectant autoritzat.
Als Estats Units i en part de l'Amèrica Llatina es distingeix entre sanitizer (redueix la càrrega microbiana fins a un nivell considerat acceptable) i desinfectant (elimina els microorganismes indicats a la seva etiqueta), amb mètodes d'assaig propis. A la Unió Europea aquesta distinció no existeix en la normativa. El Reglament (UE) 528/2012 (BPR) defineix el biocida per la seva funció: qualsevol producte que es presenti com a capaç d'eliminar o controlar microorganismes és un biocida i necessita autorització, tant si s'anomena desinfectant com sanititzant o higienitzant.
El que a Europa descriu l'eficàcia d'un desinfectant són les normes UNE-EN d'assaig i el que declara la seva fitxa: davant de quins microorganismes (bactericida, fungicida, llevuricida, virucida), amb quina norma, a quina dosi, amb quin temps de contacte i en quines condicions (netes o brutes, és a dir, amb matèria orgànica afegida o sense). Per això, per triar un producte convé no fixar-se en la paraula comercial i comprovar:
- que té número de registre a l'etiqueta i a la fitxa;
- que l'activitat declarada cobreix el risc de la zona (per exemple, activitat fungicida si hi ha floridures);
- que la dosi i el temps de contacte són aplicables a la pràctica;
- que l'ús autoritzat coincideix amb el previst (superfícies en contacte amb aliments, ús ambiental, àmbit ramader…).
Un producte que només neteja, encara que redueixi la brutícia i amb ella part dels microorganismes, no es pot presentar com a desinfectant. En els plans d'higiene se solen combinar les dues etapes: primer una neteja que elimini la brutícia i després, on calgui, la desinfecció amb un producte autoritzat, ja que la matèria orgànica redueix l'eficàcia dels desinfectants.
← Tornar al glossari