Reglament BPR (Biocides)
El BPR, o Reglament (UE) 528/2012, regula la comercialització i l'ús de biocides a la UE: desinfectants, conservants, plaguicides no agrícoles i altres.
Es considera biocida qualsevol substància o mescla destinada a destruir, contrarestar, neutralitzar o controlar organismes nocius per mitjans que no siguin una simple acció física o mecànica. El que converteix un producte en biocida és la funció que se li atribueix: si es presenta com a capaç d'eliminar bacteris, fongs o virus, entra en l'àmbit del reglament, se'n digui com se'n digui. El BPR s'aplica des de l'1 de setembre de 2013 i va substituir la Directiva 98/8/CE. Classifica els biocides en 22 tipus de producte; entre els desinfectants hi ha, per exemple, el TP2 (desinfecció de superfícies no destinades al contacte directe amb persones o animals), el TP3 (higiene veterinària) i el TP4 (superfícies en contacte amb aliments i pinsos).
El sistema funciona en dos nivells. Primer, cada substància activa s'avalua i, si escau, s'aprova a escala europea per a uns tipus de producte concrets; l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) coordina l'avaluació. Després, cada producte necessita la seva pròpia autorització abans de comercialitzar-se. Mentre dura la revisió d'una substància activa, els productes que la contenen es regeixen per les normes nacionals; a Espanya s'inscriuen al registre del Ministeri de Sanitat. El reglament també regula els articles tractats, com tèxtils o superfícies que incorporen un biocida.
A més del BPR, l'etiqueta d'un biocida ha de complir el Reglament CLP (pictogrames, indicacions de perill i consells de prudència) i incloure, entre altres dades, el número d'autorització o registre, els usos autoritzats, la dosi i el tipus d'usuari. La fitxa de dades de seguretat segueix el format que fixa el Reglament REACH. Com a usuari, el pràctic és comprovar que el número de registre figura a l'etiqueta i utilitzar el producte només per als usos i a les dosis que indica.
← Tornar al glossari