Duresa temporal vs. permanent de l'aigua
La duresa de l'aigua es defineix pel contingut de minerals dissolts, principalment calci i magnesi. Aquesta propietat es divideix en dos tipus diferenciats segons la natura dels sals dissolts. La duresa temporal (o duresa de carbonats) es provoca per la presència de bicarbonats de calci i magnesi, que es precipiten quan s'escalfa l'aigua, formant sediments calcaris. En contrast, la duresa permanent (o duresa de sals solubles) es produeix per sals dissolts com el sulfat de calci o magnesi, que romanen en solució fins i tot després de bullir l'aigua. La suma d'ambdues dureses constitueix la duresa total de l'aigua, mesurada típicament en graus francesos (°f) o mil·liequivalents per litre (meq/L), segons normatives com la ISO 6059.
En l'àmbit industrial de la neteja i la higiene, aquestes distincions resulten críticas per al bon funcionament dels equips i l'eficàcia dels productes. A les bugaderies industrials, la duresa temporal provoca incrustacions calcàries en canonades, calderes i equipament de vapor, cosa que incrementa el consum energètic i redueix la vida útil dels sistemes. En sectors farmacèutics i alimentaris, on es requereixen aigua amb especificacions rigoroses, la presència de mineral calcaris afecta directament la qualitat final dels productes, alterant pH, conductivitat i propietats de desinfectants. Per a instal·lacions de refrigeració en plantes petroquímiques o de transformació metal·lúrgica, l'acumulació de dipòsits per duresa temporal pot comprometre la transferència de calor de manera significativa.
Des d'Instaquim, amb certificació ISO 9001/14001, disposem de desincrustants, i molts dels nostres detergents incorporen segrestants, com fosfonats, que ajuden a optimitzar la neteja en aigües dures. Els nostres productes respecten les exigències REACH i minimitzen l'impacte ambiental. En funció de la duresa de l'aigua de cada regió de Barcelona i àrees adjacents, podem recomanar solucions de descalcificació preventiva o correctiva que optimitzen la rendibilitat dels equipaments i allarguen la seva vida útil.
La detecció correcta del tipus de duresa és essencial per seleccionar el protocol de tractament més efectiu. Les empreses que comprenen aquesta distinció aconsegueixen menors costos de manteniment, major eficiència energètica i conformitat amb normes sectorials exigents.
← Tornar al glossari