Conductivitat elèctrica de l'aigua
La conductivitat elèctrica de l'aigua mesura la seva capacitat per conduir el corrent; depèn de la quantitat de sals dissoltes i s'expressa en µS/cm.
L'aigua pura gairebé no condueix l'electricitat. El que la fa conductora són els ions dissolts: calci, magnesi, sodi, potassi, bicarbonats, clorurs o sulfats. Com més ions, més conductivitat. Es mesura amb un conductímetre i s'expressa en microsiemens o mil·lisiemens per centímetre (µS/cm, mS/cm), normalment referida a 25 °C, perquè augmenta amb la temperatura. És una mesura ràpida de la mineralització total, però no diu quins ions hi ha: dues aigües amb la mateixa conductivitat poden tenir una duresa diferent.
En neteja té diversos usos. Una aigua molt mineralitzada deixa més residus en assecar-se, cosa que es tradueix en vels i taques a la vaixella i la cristalleria; per això l'aigua d'esbandida final d'alguns processos es desmineralitza. En els sistemes CIP i en els rentaplats industrials, la conductivitat de la solució serveix per controlar la concentració del detergent: en afegir producte augmenta la conductivitat, i els equips de dosificació es poden regular amb aquesta lectura. També s'utilitza per detectar el pas de l'esbandida al producte, o del producte a l'aigua, en circuits. La conductivitat de l'aigua de consum és un dels paràmetres que recull el Reial decret 3/2023.
Productes d'Instaquim dissenyats per a aigües d'alta conductivitat, segons la seva fitxa tècnica:
- Deterdry (pH 2,0; 0,1–1 g/l a 65–80 °C): additiu d'última esbandida en rentaplats, «especialment dissenyat per a aigües amb molta conductivitat», amb agents assecants i antiescumants.
- eqo Abrillantador (pH 2,0; 0,1–0,8 g/l a 65–80 °C): additiu d'última esbandida per a vaixella i cristalleria en aigües amb molta conductivitat.