Biodegradabilitat
La biodegradabilitat és la capacitat d'una substància de ser descomposta per microorganismes en diòxid de carboni, aigua, sals minerals i biomassa.
Es mesura amb assajos normalitzats de laboratori. Els de biodegradabilitat fàcil de l'OCDE (sèrie 301) consideren que una substància és fàcilment biodegradable si, en 28 dies i en condicions aeròbies, arriba almenys al 60 % de degradació mesurada com a consum d'oxigen o producció de CO2, o al 70 % mesurada com a carboni orgànic dissolt. Es distingeix entre biodegradació primària, quan la molècula perd les seves propietats (un tensioactiu deixa de fer escuma), i biodegradació final, quan es mineralitza completament.
En els detergents, el Reglament (CE) núm. 648/2004 obliga que els tensioactius compleixin un criteri de biodegradabilitat final aeròbia. És un requisit legal per a tot detergent comercialitzat a la UE, no un tret diferencial. L'EU Ecolabel afegeix criteris més exigents sobre els ingredients, entre els quals la biodegradabilitat i la toxicitat aquàtica. Que un ingredient sigui biodegradable no vol dir que el producte sigui innocu: pot ser corrosiu o tòxic per als organismes aquàtics abans de degradar-se, i la degradació depèn que l'abocament arribi a una depuradora. Per això una afirmació de biodegradabilitat ha d'indicar a quins ingredients es refereix i amb quin criteri.
Productes d'Instaquim amb informació sobre biodegradabilitat, segons la seva fitxa tècnica:
- Enzi NF (pH 8,3; de l'1 al 3 % en CIP): detergent enzimàtic per prevenir i eliminar biofilms a la indústria alimentària; «els seus tensioactius compleixen el criteri de biodegradabilitat del Reglament 648/2004/CE de detergents».
- Eco Wash i Eco Soft: detergent i suavitzant per a bugaderia d'autoservei amb llicència EU Ecolabel ES-CAT/039/002.
- Eco Gras: desgreixant per a cuines amb llicència EU Ecolabel ES-CAT/020/026.