Osmosi inversa industrial

Procés que aplica pressió a l'aigua per fer-la passar per una membrana semipermeable que reté la major part de les sals dissoltes.

En l'osmosi natural, l'aigua travessa una membrana des de la dissolució més diluïda cap a la més concentrada. Si al costat concentrat s'aplica una pressió superior a la pressió osmòtica, el flux s'inverteix: l'aigua passa a través de la membrana i les sals, la matèria orgànica i els microorganismes queden retinguts en la major part. De l'equip en surten dos corrents: el permeat, aigua de baixa conductivitat i duresa molt baixa, i el rebuig o concentrat, que arrossega les sals separades i s'aboca o es reaprofita.

Un equip industrial inclou un pretractament per protegir les membranes: filtració de partícules, eliminació del clor lliure (les membranes de poliamida s'hi degraden) i, segons l'aigua, descalcificació o dosificació d'antiincrustant. Després vénen la bomba d'alta pressió, les membranes i, sovint, un dipòsit d'aigua tractada i la mesura contínua de la conductivitat del permeat.

Amb l'ús, les membranes acumulen incrustacions minerals, matèria orgànica i biofilm, cosa que redueix el cabal de permeat i augmenta la diferència de pressió. Es netegen amb productes específics, normalment àcids per a les incrustacions i alcalins per a la brutícia orgànica, seguint les indicacions del fabricant de la membrana.

L'aigua osmotitzada s'utilitza com a aigua de procés, per a calderes, per a l'esbandida final quan es volen evitar marques de calç i en rentaplats o túnels de rentat. Com que és tan tova, canvia el comportament de detergents i abrillantadors formulats per a aigües dures, per la qual cosa convé triar i dosificar els productes segons l'aigua realment utilitzada.

Més informació: Conductivitat elèctrica de l'aigua · Microfiltració d'aigües · Eliminar el biofilm