Microfiltració per a reutilització d'aigües
Separació física amb membranes de porus d'uns 0,1 a 10 µm que reté sòlids en suspensió i bacteris per reutilitzar o depurar l'aigua.
La microfiltració és un procés de membrana impulsat per pressió. L'aigua travessa la membrana i les partícules més grans que el porus queden retingudes: sòlids en suspensió, terbolesa, col·loides grans i la majoria dels bacteris i protozous. No reté les sals dissoltes ni la major part de la matèria orgànica dissolta, i el seu efecte sobre els virus és limitat; per a això s'utilitzen la ultrafiltració, la nanofiltració o l'osmosi inversa, processos per als quals la microfiltració sol actuar com a pretractament. Pot treballar en mode frontal, en què tota l'aigua travessa la membrana, o tangencial, en què l'aigua circula paral·lela a la superfície i arrossega part del que queda retingut.
En la reutilització d'aigües s'utilitza per clarificar efluents depurats, aigües de rentat o aigües de procés abans de tornar-les a utilitzar en usos que no exigeixen aigua potable, com el reg, la neteja d'instal·lacions o circuits auxiliars, sovint seguida d'una desinfecció. Si l'ús final exigeix eliminar sals o contaminants dissolts, la microfiltració sola no n'hi ha prou. A la Unió Europea, el Reglament (UE) 2020/741 fixa els requisits mínims de qualitat de l'aigua regenerada per al reg agrícola.
Amb l'ús, les membranes s'embruten per acumulació de partícules, matèria orgànica, incrustacions minerals i biofilm, i el cabal disminueix. Per recuperar-lo es fan retrorentats periòdics i neteges químiques, normalment alcalines per a la brutícia orgànica i àcides per a les incrustacions, seguint les instruccions del fabricant de la membrana sobre els productes, les concentracions i les temperatures compatibles amb el seu material.
← Tornar al glossari