Petjada de carboni de productes químics

Suma dels gasos d'efecte d'hivernacle emesos en el cicle de vida d'un producte químic, expressada en quilograms de CO₂ equivalent (kg CO₂-eq).

Per sumar gasos diferents, cadascun es converteix a CO₂ equivalent segons el seu potencial d'escalfament global: el metà o l'òxid nitrós pesen més que el CO₂ per quilogram emès. La petjada d'un producte es calcula amb la metodologia de l'anàlisi de cicle de vida (normes ISO 14040 i ISO 14044) i, en concret per a la petjada de carboni, amb la norma ISO 14067. El primer pas és fixar els límits de l'estudi: «del bressol a la porta» inclou matèries primeres, transport i fabricació fins que el producte surt de la fàbrica; «del bressol a la tomba» hi afegeix distribució, ús i fi de vida de l'envàs i dels residus. També es fixa la unitat funcional, que en neteja hauria de ser una dosi o un rentat, no un quilo de producte, perquè les concentracions d'ús són molt diferents.

En els productes de neteja, la petjada sol concentrar-se en tres punts: la producció de les matèries primeres, el transport de l'aigua que conté el producte i els envasos, i la fase d'ús. Quan el producte s'utilitza amb aigua calenta, l'energia per escalfar-la pot superar la resta del cicle. Per això, la dosi correcta, la temperatura de treball i els formats concentrats i reutilitzables influeixen tant com la fórmula.

No s'ha de confondre amb la petjada d'una organització, que es calcula amb altres mètodes (com el GHG Protocol o ISO 14064-1) i es divideix en emissions directes (abast 1), de l'electricitat comprada (abast 2) i de la resta de la cadena de valor (abast 3). A Espanya, el Ministeri per a la Transició Ecològica gestiona un registre voluntari de petjada de carboni per a organitzacions.

Més informació: Cicle de vida d'un producte químic · Economia circular d'envasos · Temperatura de treball