Anàlisi del cicle de vida en química
Mètode que quantifica els impactes ambientals d'un producte en totes les seves etapes, des de les matèries primeres fins al final de vida (ISO 14040 i 14044).
L'anàlisi del cicle de vida (ACV) estudia un producte com un sistema: extracció i fabricació de matèries primeres, fabricació del producte, envasament, transport, ús i gestió final del producte i de l'envàs. Les normes ISO 14040 i ISO 14044 l'estructuren en quatre fases: definició de l'objectiu i de l'abast, en què es fixen la unitat funcional i els límits del sistema (per exemple, «del bressol a la porta» o «del bressol a la tomba»); anàlisi de l'inventari, que recull les entrades de materials i energia i les emissions; avaluació d'impactes, que tradueix l'inventari a categories com canvi climàtic, acidificació, eutrofització o ecotoxicitat; i interpretació dels resultats.
En productes de neteja la unitat funcional sol referir-se al servei prestat, per exemple un rentat o una superfície netejada, i no a un quilo de producte, perquè la dosi d'ús canvia molt entre formulacions. Per això una ACV d'un detergent té en compte la dosi, la temperatura d'ús, l'envàs i el comportament dels ingredients a l'aigua residual. Els resultats depenen de les hipòtesis i de les dades utilitzades, de manera que dos estudis només són comparables si comparteixen unitat funcional, límits i mètode.
L'ACV és la base d'altres eines, com la petjada de carboni, que considera només la categoria de canvi climàtic, i dels criteris de les etiquetes ecològiques de tipus I, com l'EU Ecolabel, que es defineixen tenint en compte els impactes al llarg del cicle de vida.
← Tornar al glossari