Compatibilitat de productes amb materials
La compatibilitat amb materials és la capacitat d'un producte de neteja d'actuar sobre una superfície sense corroir-la, tacar-la, desllustrar-la ni degradar-la.
Depèn sobretot del tipus de química. Els àcids dissolen el carbonat càlcic, per la qual cosa ataquen el marbre, el terratzo, la pedra calcària i els junts de ciment, i també corroeixen metalls com el ferro o el zinc. Els àlcalis forts ataquen l'alumini, el zinc i el galvanitzat, i poden fer malbé algunes pintures i vernissos. Certs dissolvents inflen o esquerden alguns plàstics. Influeixen a més la concentració, la temperatura i el temps de contacte: un producte compatible a la dosi indicada pot fer malbé el material si es fa servir més concentrat, més calent o es deixa assecar sobre la superfície.
La referència és sempre la fitxa tècnica del producte. Si no esmenta un material, no s'ha de donar per compatible: el més prudent és provar-lo abans en una zona petita i poc visible. Exemples del que indiquen textualment les fitxes tècniques d'Instaquim:
- Neugras (desgreixant, pH 11,3): «Es pot utilitzar sobre tota mena de metalls, fins i tot alumini».
- Acid Foam (desincrustant, pH 1 %: 2,2): «No ataca l'alumini ni l'acer inoxidable».
- Acid Pro (desincrustant, pH 1 %: 2,0): «No ataca els materials cromats, esmaltats, junts de cautxú i plàstic».
- Cemex (netejador àcid, pH 1 %: 1,7): «Evitar el contacte amb alumini i pedra natural».
- Oxin (pols abrasiva àcida): adequat per a «acer inoxidable, llautó, bronze i ferro»; «no s'ha d'aplicar sobre marbres, mosaics i materials sensibles als àcids».
- Decal (àcid sulfàmic): «Ataca el ferro, la fosa i el zinc»; l'alumini, el coure i els aliatges cúprics «pràcticament no són vulnerables en fred».
- Di elec (desgreixant dielèctric): «No ataca les superfícies metàl·liques»; «pot atacar lleugerament certs tipus de plàstics, especialment el poliestirè».