Les malalties zoonòtiques són aquelles malalties que es poden transmetre entre animals i humans. Aquestes malalties poden ser causades per bacteris, virus, fongs, paràsits o altres agents infecciosos. La transmissió d'aquestes malalties pot produir-se a través del contacte directe amb animals infectats, la ingestió d'aliments contaminats, la inhalació d'aerosols o gotes respiratòries, o mitjançant vectors com mosquits o paparres.
A més de les greus implicacions per a la salut humana i animal, és important comprendre l'impacte més ampli de les malalties zoonòtiques i altres malalties infeccioses en la salut global. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), gairebé el 16 per cent de les defuncions a escala mundial s'atribueixen a malalties infeccioses. Això destaca la importància d'abordar aquestes malalties de manera integral i prendre mesures proactives per prevenir-ne la propagació i controlar-ne l'impacte en la salut pública.
Algunes de les malalties que trobem són:
· El dengue: El dengue és una malaltia vírica transmesa principalment per mosquits del gènere Aedes, com l'Aedes aegypti o l'Aedes albopictus (mosquit tigre). Aquesta malaltia és endèmica en àrees tropicals i subtropicals del món, on els mosquits que la transmeten es poden trobar en abundància.
En casos més greus, coneguts com a dengue greu o dengue hemorràgic, la malaltia pot causar complicacions potencialment mortals, com sagnat greu i xoc. Per això, és crucial buscar atenció mèdica si experimentes símptomes de dengue i vius en una àrea on aquesta malaltia és comuna.
El Con Sud d'Amèrica s'enfronta actualment a una de les pitjors epidèmies de dengue de la història recent, amb més de 4,2 milions de casos notificats en els primers tres mesos de l'any 2024 i, lamentablement, més de 1.200 morts relacionades. Davant d'aquest repte de salut pública, científics i experts en salut estan treballant intensament per trobar noves eines i estratègies que ajudin a prevenir i combatre la propagació d'aquesta malaltia devastadora.
Al Brasil, investigadors públics han ideat una tècnica revolucionària que utilitza el mateix mosquit transmissor del dengue, l'Aedes aegypti, com un "cavall de Troia" per exterminar les larves i reduir així la població de mosquits infectats. Aquesta estratègia innovadora, desenvolupada per l'Institut Fiocruz i liderada pel professor Rodrigo Gurgel de la Universitat de Brasília, es basa en el concepte d'"Estacions de Disseminació de Larvicides (EDL)".
Com funciona aquesta estratègia? Les EDL són trampes dissenyades amb un atractiu especial per als mosquits Aedes aegypti. Aquestes trampes, que s'assemblen a galledes negres, contenen una tela impregnada amb piriproxifèn, un larvicida altament efectiu. Els mosquits, atrets per l'aigua i el color negre del recipient, acudeixen a les trampes i es posen sobre la tela impregnada. En fer-ho, es contaminen amb el larvicida, que s'adhereix al seu cos.
Aquí rau la genialitat de l'estratègia: els mosquits, en desplaçar-se a altres àrees a la recerca de nous criadors de larves, porten amb ells el larvicida. En entrar en contacte amb l'aigua en aquests nous llocs, el piriproxifèn es dissol i actua com un agent letal per a les larves d'Aedes aegypti, però sense danyar altres organismes no objectiu. Essencialment, els mateixos mosquits es converteixen en portadors del larvicida, portant la solució als llocs on més es necessita.
Aquest enfocament representa un pas significatiu en la lluita contra el dengue i altres malalties transmeses per mosquits. En aprofitar el comportament natural dels mosquits, es pot aconseguir una reducció efectiva de la població d'Aedes aegypti i, per tant, de la propagació del virus del dengue. A més, aquesta estratègia és respectuosa amb el medi ambient i ofereix una alternativa prometedora als mètodes tradicionals de control de vectors.
· Grip aviària: La grip aviària, també anomenada influença aviària, és una malaltia vírica que afecta principalment les aus, però pot transmetre's a humans i altres mamífers. És altament contagiosa i pot tenir greus conseqüències per a la indústria avícola i la salut pública.
La transmissió es produeix principalment per contacte directe amb secrecions o femtes contaminades, així com per contacte amb superfícies contaminades. En humans, els símptomes van des de lleus fins a greus complicacions respiratòries i fins i tot la mort. Tot i que la transmissió d'aus a humans és rara, hi ha el risc que el virus muti i esdevingui més transmissible entre humans, desencadenant una pandèmia.
Per prevenir-ne la propagació, s'apliquen mesures de bioseguretat a granges avícoles, campanyes de vacunació en aus d'alt risc i vigilància activa per detectar brots i respondre-hi ràpidament. A més, és crucial educar la població sobre higiene adequada i promoure la detecció precoç de casos sospitosos.
- Recentment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar un cas de grip aviària (H5N1) en un home a Texas, Estats Units. Aquest individu va estar exposat a bestiar boví lleter, presumptament infectat amb el virus. El jove, que s'està recuperant, va experimentar envermelliment dels ulls, cosa que suggereix conjuntivitis, com a únic símptoma.
Les infeccions humanes per virus de la influença aviària A, inclosos els virus A(H5N1), són poc comunes però poden produir-se esporàdicament arreu del món. Tanmateix, aquest cas és particularment notable, ja que sembla ser la primera infecció humana per A(H5N1) adquirida per contacte amb un mamífer infectat. Tot i que s'han registrat infeccions humanes amb altres subtipus d'influença adquirides a través de mamífers, aquesta situació és única.
Fins ara, no s'han identificat casos addicionals d'infecció humana associats amb aquest esdeveniment en particular. L'OMS remarca que aquesta és la primera vegada que es confirma una infecció humana per A(H5N1) adquirida per contacte amb bestiar infectat.
- El Laboratori Nacional de Serveis Veterinaris ha identificat un nou cas de grip aviària en un ramat lleter de Carolina del Nord, i marca una fita en un brot que ja ha afectat sis estats dels Estats Units. Aquest incident, que se suma a una sèrie de positius anteriors, planteja preocupacions sobre la salut animal i la seguretat alimentària, així com sobre la possible transmissió als humans.
Els primers casos es van identificar a través de mostres clíniques no pasteuritzades de llet de bestiar malalt en granges de Kansas i Texas, on també es van trobar aus silvestres mortes, cosa que suggereix una possible ruta de transmissió. Des de llavors, s'han confirmat fins a una vintena de casos, i Texas és l'estat més afectat.
Les agències federals estan treballant en estreta col·laboració amb la indústria per fomentar la notificació ràpida de malalties del bestiar, minimitzant així l'impacte en els ramaders, consumidors i altres animals. Tot i que només el 10% del bestiar de les granges afectades mostra símptomes, com menys producció i pèrdua de gana, les autoritats asseguren que la pèrdua de llet no tindrà un impacte significatiu en l'oferta ni en els preus.